■ acroteri

Etimologia: del gr. akrōtḗrion ‘promontori’
    masculí arquitectura
    1. Ornament posat als extrems o al cim del frontó dels temples grecs, etruscs i romans, en forma de palmeta o de figura.
    2. Sòcol o pedestal d’un frontó que sosté un acroteri.
  2. Barana col·locada damunt una cornisa per a ocultar l’alçada de la teulada.