■ actuari
| | actuària

Partició sil·làbica: ac_tu_a_ri
Etimologia: del ll. actuarius, íd. 1a font: 1702
    masculí i femení
  1. assegurances Professional especialitzat en l’aplicació de la ciència matemàtica a les qüestions econòmiques, estadístiques, financeres i tècniques de l’assegurança i de la previsió.
  2. diplomàtica Escrivent de l’època romana que redactava les actes privades.
  3. dret processal Antigament, funcionari auxiliar del jutge que donava fe de diverses actuacions judicials.