■ adjudicació

Partició sil·làbica: ad_ju_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. adjudicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’adjudicar o d’adjudicar-se.
  2. dret
    1. Acció d’assignar a una persona la porció de béns que legalment li correspon;
    2. l’efecte.
    3. Resolució de l’autoritat judicial o administrativa que declara a favor d’un licitador la cosa objecte d’una subhasta.
    4. Nomenament d’una persona per a exercir les funcions d’un càrrec, per mitjà d’una oposició o un concurs públic.