■ adondar

Etimologia: alteració del cat. ant. domdar, íd., ll. domĭtare, der. freqüentatiu del ll. dŏmare, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb
  1. transitiu Fer dòcil, reduir a l’obediència, domtar. Adondar un noi rebel.
    1. transitiu Avesar. Adondar algú a una tasca.
    2. pronominal Adondar-se a viure al camp.