■ adveració

Partició sil·làbica: ad_ve_ra_ci_ó
Etimologia: de adverar 1a font: s. XIV
    femení
    1. Acció d’adverar;
    2. l’efecte.
  2. adveració de testament dret civil Declaració davant el jutge sobre el contingut d’un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals, en circumstàncies extraordinàries, la llei autoritza a atorgar testament.