■ afavorir

Etimologia: de favor 1a font: 1490, Tirant
    verb transitiu
    1. Ajudar, protegir, obrar a favor (d’algú). El govern vol afavorir les vídues amb un augment de la pensió.
    2. figuradament Han estat afavorits per les circumstàncies.
  2. Ajudar al desenvolupament, a la creixença, a l’èxit (d’una cosa). Afavorir la cultura catalana.
  3. Gratificar amb un favor. El rei va afavorir el ministre amb la concessió d’un títol nobiliari.
  4. Contribuir a augmentar la bellesa (d’algú). Les sabates de talons alts l’afavorien molt.