■ afermar

Etimologia: de ferm 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer ferm.
    2. figuradament Afermar algú en el seu càrrec.
  2. transitiu marina, marítim En les embarcacions que arboren un aparell de creu, maniobra de cobrar les braces de sobrevent per tal que en cenyir les vergues no treballin sobre la creu.
  3. pronominal
    1. Fer-se ferm.
    2. figuradament Ratificar-se, mantenir-se ferm. Afermar-se en allò que hom ha dit.