■ almoixerif

Partició sil·làbica: al_moi_xe_rif
Etimologia: de l’àr. al-mušrif, íd.
    masculí història
  1. A l’edat mitjana, entre els sarraïns, encarregat de la recaptació dels drets de duanes.
  2. per extensió A l’edat mitjana, als regnes cristians de la península Ibèrica, oficial que tenia cura de la percepció i la custòdia de les rendes i els drets dels reis.