■ altar

Etimologia: del ll. ecl. altare, -is, íd., refet sobre el ll. cl. pl. altaria, mena de grada sobre l’ara dels sacrificis on es cremaven les ofrenes 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. religió Monument elevat damunt el sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat al sacrifici cultual, a col·locar-hi imatges, a cremar-hi encens, etc.
    2. litúrgia Taula de pedra o de fusta damunt la qual hom celebra l’eucaristia.
    3. altar portàtil litúrgia ara1 2.
    4. conduir (algú) a l’altar Casar-s’hi.
  2. termotècnia Paret que limita el fogar per a la sortida dels gasos de combustió.