■ alteratiu
| | alterativa

Partició sil·làbica: al_te_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. alteratus, -a, -um, participi de alterare ‘alterar’ 1a font: s. XV
adjectiu Que té la virtut d’alterar, especialment que gradualment produeix un canvi. Medicaments alteratius.