■ amorrar

Etimologia: de morro 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Fer posar (algú) tocant de cara, de boca, a terra o a qualsevol altre objecte. L’amorrà a terra d’una clatellada.
    2. pronominal Tocar amb els llavis (el broc d’un recipient, una aixeta, etc.) per beure-hi. No t’amorris al càntir, beu a galet!
  2. transitiu Fer tocar (una cosa) pel seu extrem anterior a una altra. Amorrar la biga a la paret.
  3. marina, marítim
    1. intransitiu Calar força més de proa que de popa (un vaixell).
    2. pronominal Enfonsar-se, més del compte i sovint, la proa d’un vaixell mentre navega, generalment a causa d’una estiba incorrecta.
    3. pronominal Topar amb la proa a la sorra d’una platja.
  4. amorrar el gallet de l’escopeta Abaixar-lo fins a tocar el pistó.
  5. amorrar el tret Tocar més baix d’allà on hom apunta.