■ antiestàtic
| | antiestàtica

Partició sil·làbica: an_ti_es_tà_tic
Etimologia: de estàtic
  1. adjectiu Que evita l’acumulació de càrregues elèctriques estàtiques.
  2. masculí química industrial Compost que dona conductivitat suficient a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques.
  3. adjectiu electricitat Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
  4. acabat (o aprest) antiestàtic indústria tèxtil Tractament al qual són sotmeses les fibres per tal d’eliminar-ne les càrregues elèctriques que conserven.