■ aperitiu
| | aperitiva

Partició sil·làbica: a_pe_ri_tiu
Etimologia: del ll. apertivus, -a, -um, íd. 1a font: 1617
  1. adjectiu Que obre la gana.
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor de la millor digestió dels aliments.
  3. masculí Beguda acompanyada normalment de tapes que hom pren abans d’un àpat.