■ apicoalveolar

Partició sil·làbica: a_pi_co_al_ve_o_lar
Etimologia: de apico- i alveolar
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop de l’alvèol superior de la boca o tocant-hi.