■ apocrisiari

Partició sil·làbica: a_po_cri_si_a_ri
Etimologia: del ll. apocrisiarius, i aquest, der. del gr. apókrisis ‘resposta’
    masculí
  1. cristianisme En les esglésies orientals, legat o representant diplomàtic dels patriarcats prop d’altres patriarcats, de corts imperials o d’organismes i els personatges corresponents.
  2. història
    1. Dignatari encarregat de transmetre els decrets i els rescriptes de l’emperador bizantí a les províncies.
    2. Mandatari dels papes o els alts eclesiàstics prop de l’emperador de Bizanci.