■ apologia

Partició sil·làbica: a_po_lo_gi_a
Etimologia: del ll. td. apologia, del gr. apología, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Discurs, escrit, justificatiu en defensa o en lloança d’alguna persona o d’alguna cosa.
  2. cristianisme
    1. Defensa de determinades veritats de la fe cristiana davant les objeccions, a fi de demostrar la compatibilitat d’aquestes veritats amb la raó.
    2. Escrit d’un apologeta.
  3. apologia del delicte dret penal Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquest, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’inducció i, per això, sancionada sovint per les legislacions.