■ apropiar

Partició sil·làbica: a_pro_pi_ar
Etimologia: de propi 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Fer pròpia d’algú (alguna cosa), atribuir a algú com a pròpia (alguna cosa). Apropià les seves terres als seus hereus. Apropiar un benefici.
    2. pronominal Es va apropiar tots els béns dels seus pares.
    3. pronominal figuradament Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits d’una altra persona.
  2. transitiu Aplicar a algú o a alguna cosa (allò que li és adequat). Apropiar els actes a les circumstàncies.