■ apuntar1

Etimologia: de punt 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Prendre nota (d’alguna cosa). Que has apuntat el seu número de telèfon?
  2. Inscriure en una llista. T’he apuntat de voluntari.
  3. jocs d’entreteniment Posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que hom vol jugar).
  4. En una conversa, un discurs, etc., insinuar, tocar lleugerament (un assumpte, una matèria). Això del preu només ho ha apuntat.
    1. Anar dictant baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc. L’actriu no es recordava de res i li han hagut d’apuntar tot el segon acte.
    2. teatre Dictar l’apuntador en veu baixa el text de la peça als actors.



    6. Vegeu també:
    apuntar2