■ apuntar2

Etimologia: de punta
    verb
  1. transitiu Fixar (una agulla, etc.) introduint-ne solament la punta.
  2. transitiu
    1. Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc. Apunta aquest llistó: després ja el clavaràs bé.
    2. fusteria Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o claus, abans de clavar-la definitivament.
    3. tecnologia Fixar dues parts metàl·liques, amb punts de soldadura, d’una manera lleugera i provisional, abans de soldar-les.
  3. transitiu
    1. Dirigir la punta (d’una arma) hostilment. Li apuntà un punyal al coll.
    2. per extensió armament Disposar una arma de manera que, quan sigui disparada, el projectil toqui l’objectiu.
    3. usat absolutament Apunteu! Foc!
  4. transitiu Assenyalar cap a (una cosa o una persona). La víctima apuntava amb el dit l’assassí.
  5. transitiu Fer punteria (amb una arma, amb un projectil). Li apuntava la bola de neu al cap.
  6. intransitiu Començar a sortir, a manifestar-se. Apuntar el dia, l’alba. Apuntar-li a un infant les dents. El blat ja apunta.



    7. Vegeu també:
    apuntar1