■ arbitratge

Etimologia: de arbitrar 1a font: s. XIX
    masculí
    1. Acció d’arbitrar;
    2. l’efecte.
  2. Missió d’àrbitre.
    1. dret Decisió d’una qüestió o un conflicte jurídic per part d’una persona o de diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
    2. dret del treball Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, de manca d’entesa en negociacions o de desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat.
    3. arbitratge internacional dret internacional Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal arbitral, escollits per les parts.
  4. economia
    1. Operació de borsa que consisteix a obtenir un benefici en aprofitar les diferències de cotització en diferents mercats, comprant i venent valors o mercaderies.
    2. Fixació d’un preu per part de l’estat o d’una comissió nomenada bilateralment.