■ arbitratiu
| | arbitrativa

Partició sil·làbica: ar_bi_tra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. arbitratus, -a, -um, participi de arbitrare ‘judicar’
    adjectiu
  1. Que depèn de l’arbitri; arbitrari.
  2. Relatiu o pertanyent a l’arbitrador o jutge àrbitre, arbitral.