■ arbustiu
| | arbustiva

Partició sil·làbica: ar_bus_tiu
Etimologia: del ll. arbustivus, -a, -um ‘plantat d’arbres’
    adjectiu botànica
  1. Relatiu o pertanyent als arbusts.
  2. Que té qualitat d’arbust. Planta arbustiva.
  3. Constituït per arbusts. Vegetació arbustiva.