■ arcbotant

Etimologia: del fr. arc-boutant, íd. 1a font: 1759
    masculí
  1. construcció Arc exterior, característic de l’arquitectura gòtica que transmet part de l’empenta d’una volta de la nau central a un contrafort lateral o boterell.
  2. construcció naval Suport d’acer en forma de V, soldat a la part exterior del buc, que té exclusivament la missió de sostenir la part final de l’arbre de l’hèlix.