■ armadura

Etimologia: de armar 1a font: 1278
    femení
  1. armament Arnès.
  2. construcció
    1. Encavallada (preferentment de ferro) que suporta la coberta d’un edifici.
    2. Conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet d’una peça de formigó armat i que resten submergides dins la massa de formigó.
  3. electrotècnia
    1. Peça metàl·lica o conjunt de peces concebudes per a ésser sotmeses a l’acció d’un imant o d’un electroimant.
    2. Cadascun dels fulls o les plaques metàl·liques que fan d’elèctrode en un condensador.
  4. marina, marítim Conjunt de quadernes, quilla, varengues, etc., que formen l’esquelet d’un vaixell.
  5. música Conjunt d’accidents, col·locats immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, que afecten les notes escrites després mentre hom no trobi cap més accident o canvi d’armadura i que determinen, així, l’escala d’un fragment musical.
  6. pesca Ralinga.
  7. tecnologia Peça, conjunt de peces o estructura damunt la qual hom arma o munta els diferents elements d’un conjunt, les parts fixes o mòbils d’una màquina, etc.