■ armari

Etimologia: del ll. armarium, íd., der. de arma ‘arma; estri’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. mobiliari
    1. Moble alt amb portes i, a dins, prestatges, penjadors, calaixons, etc., destinat a guardar-hi llibres, roba, paraments de cuina o de taula, etc.
    2. armari amb dalts Armari que té afegit a la part superior un suplement per a guardar-hi objectes de poc ús.
    3. armari cantoner Armari raconer.
    4. armari de lluna Armari mirall.
    5. armari mirall Armari que té un gran mirall a la porta.
    6. armari raconer Armari que per la seva forma triangular s’adapta a un racó de l’habitació.
    7. armari rober Armari destinat a guardar-hi la roba d’ús personal.
    8. armari trèmol Armari mirall.
  2. per extensió construcció Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que el moble (és anomenat també armari de paret).
  3. per analogia informàtica Element d’una memòria de cinta o disc que conté els mecanismes d’accionament, els capçals de lectura i enregistrament i, de vegades, altres aparells tals com unitats de control, adaptadors, etc., especialment si ocupen un mateix moble o element de moble (calaix de disc, etc.).