■ arqueomagnetisme

Partició sil·làbica: ar_que_o_mag_ne_tis_me
Etimologia: de arqueo- i magnetisme
masculí arqueologia Mètode de datació d’objectes cuits al foc basat en la propietat de la fixació de la direcció i de la intensitat del camp magnètic de les partícules de ferro metàl·lic contingut en l’argila de la terrissa.