■ arrasar

Etimologia: de ras3, participi de raure 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
    1. Enderrocar fins arran de terra, no deixar pedra sobre pedra. Arrasar una ciutat.
    2. Tallar arran. Arrasar l’herbei.
    3. Fer malbé, destruir del tot (un sembrat). Una tempestat va arrasar els camps.
  2. Fer rasa (una mesura) llevant-li el curull per tal que el contingut arribi just al nivell de les vores.