■ arreplegar

Etimologia: de replegar 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Agafar o recollir d’ací i d’allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, per guardar-les, per apropiar-se’n. Arreplegueu la paperassa del despatx. Arreplegar dades per escriure un llibre. Un mas on arrepleguen caminants perduts.
  2. transitiu
    1. Ésser atacat per una malaltia. Arreplegar un constipat cada hivern.
    2. per analogia Els va arreplegar un xàfec.
  3. pronominal
    1. Ajuntar-se en munts coses disperses. La fullaraca s’ha arreplegat pels racons.
    2. per analogia Tota la mainada s’arreplega al castell vell per jugar.
  4. transitiu Agafar (algú o quelcom fugisser), atrapar, enxampar. Ja veuràs si t’arreplego! L’han arreplegat en una mentida. T’he ben arreplegat!
  5. arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar.