■ artiga

Etimologia: d’origen preromà, però de família incerta 1a font: 978
    femení agricultura
  1. Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que hom ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob.
  2. fer artiga Transformar (un tros de bosc, de garriga, etc.) en artiga.