■ assaltar

Etimologia: de assalt 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Escometre, atacar, bruscament (especialment una fortalesa, un vaixell, etc.), per apoderar-se’n. Assaltar un banc.
  2. Envair impetuosament, a viva força. El públic de les grades assaltà la tribuna en començar a ploure.
  3. figuradament Sobrevenir (a algú) sobtosament un pensament, una idea, un dubte, etc., la mort, una malaltia. A última hora em va assaltar el dubte i m’hi vaig repensar.