■ assaonar

Partició sil·làbica: as_sa_o_nar
Etimologia: de saó 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa) al punt que ha de tenir, fer madurar. El sol assaona els melons.
  2. pronominal Agafar quelcom el punt que ha de tenir; madurar. Assaonar-se les figues a les golfes.
  3. transitiu Fer saborós (el menjar) mitjançant ingredients culinaris. Assaonar la carn amb espècies.
  4. transitiu adoberia Efectuar totes les operacions d’acabament de pells o de cuirs adobats.
  5. assaonar la terra (o un camp) Adobar-los.