assertiu | assertiva

Partició sil·làbica: as_ser_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. assertus, -a, -um, participi del ll. asserĕre ‘afirmar’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Afirmatiu.
  2. psicologia Que manifesta assertivitat.