■ atalaiar

Partició sil·làbica: a_ta_la_iar
Etimologia: de talaia
    verb
  1. transitiu Guaitar d’una talaia estant. Des de l’altíssim assecador d’arròs s’atalaia tot el delta.
  2. transitiu per extensió Observar, tractar de descobrir, amb la mirada. Assegut al costat de la finestra del tren, atalaiava cada detall d’aquell país tan diferent.
  3. pronominal Adonar-se.
  4. transitiu Vigilar (un ramat). El vailet atalaiava les vaques.