■ atenuant

Partició sil·làbica: a_te_nu_ant
Etimologia: del ll. attenuans, -ntis, participi present de attenuare ‘atenuar’
  1. adjectiu Que atenua.
  2. masculí dret penal Circumstància atenuant. Invocar un atenuant.
  3. masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que actua disminuint la toxicitat de qualsevol noxa.