■ autoclau

Partició sil·làbica: au_to_clau
Etimologia: de auto- i clau2
    enginyeria
  1. adjectiu invariable Dit dels sistemes de tanca de recipients sotmesos a pressió interna en els quals la mateixa pressió prem la junta i l’hermetitza.
  2. femení Recipient de parets resistents apte a suportar pressions internes elevades, proveït generalment de tapadora autoclau, que permet d’aconseguir al seu interior temperatures elevades de calor humida.