■ aviciar

Partició sil·làbica: a_vi_ci_ar
Etimologia: de vici
    verb
  1. transitiu Tractar algú, especialment un infant, amb tanta feblesa, tanta condescendència, etc., que hom li encoratja les exigències. El mestre es queixava d’alguns pares que avicien els fills.
  2. pronominal Contreure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. Aviciar-se als estimulants.