■ bacant

Homòfon: vacant
Etimologia: del ll. bacchans, -ntis, íd., der. de Bacchus, déu del vi 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. mitologia Integrant del seguici de Bacus, que corria i dansava desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals estrenyent contra el pit un cervatell.
  2. per extensió
    1. història de les religions Sacerdotessa de Bacus.
    2. religió Dona que participava en els misteris bàquics.
  3. figuradament Dona dominada per una passió desmesurada, especialment sensual.