■ baioneta

Partició sil·làbica: ba_io_ne_ta
Etimologia: del fr. baïonnette, íd., der. del nom de la ciutat de Baiona (fr. Bayonne), on es degué fabricar primer aquesta arma (en fr. documentada des del 1575) 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. armament Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
  2. plural ciències militars L’exèrcit.
  3. indústria tèxtil En els telers de fer xarxa, cadascuna de les peces en forma de baioneta que serveixen per a treure la malla de les broques.