■ balancejar

Etimologia: de balança 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu Moure’s oscil·lant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. L’antena balanceja.
    1. transitiu Fer balancejar (algú o alguna cosa). El vent balanceja l’antena.
    2. pronominal L’antena es balanceja.