■ balancer
| | balancera

Homòfon: balancé
Etimologia: de balança 1a font: 1667
  1. masculí i femení oficis manuals
    1. Persona que fa balances.
    2. A les cases de moneda, persona que té l’ofici de pesar els metalls abans i després d’amonedar-los.
  2. masculí indústria tèxtil Travesser longitudinal on van fixats els anells, en les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.
  3. femení agricultura Cadascun dels dos muntants centrals d’una premsa de lliura, en els quals s’introdueix la mitjana.