■ ball

Homòfon: vall
Etimologia: de ballar
    masculí
  1. Acció de ballar.
  2. dansa
    1. Seguit de passos, de salts, de gests o de posicions ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.
    2. ball agafat Ball de ballador i balladora, l’un davant l’altre, ell subjectant-la amb el braç dret per la cintura i amb l’esquerre sostenint-li la mà dreta, mentre que ella descansa el braç esquerre damunt el braç dret d’ell.
    3. ball de bastons Forma de ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d’acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos.
    4. ball de saló Denominació aplicada a diversos balls de parella, com el vals, el tango, el txa-txa-txa, etc., que no formen part de les danses tradicionals i folklòriques i són habituals en festes i celebracions.
    5. ball pla Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, de compàs ternari, que es caracteritza per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts.
    6. ball robat Ball en què els espectadors o els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company.
    7. ball rodó Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de les mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
    8. som al ball, i hem de ballar col·loquialment Expressió que hom diu per indicar que s’han d’afrontar les situacions difícils mentre no n’arriba la solució.
  3. dansa Composició musical o ordenació de moviments formant un tot determinat per a ésser ballat.
  4. Reunió de persones amb la finalitat de ballar.
    1. Lloc públic on es reuneix gent per ballar.
    2. Comparsa de gent que executa una dansa en festes majors, processons, etc.
  6. figuradament Conflicte, situació difícil o que exigeix molta activitat. En bon ball t’has ficat.
  7. ball de Sant Vito patologia Corea.