■ banjo

Etimologia: de l’angl. nord-americà banjo, propi dels negres, alteració de l’angl. bandore, del mateix origen que bandura o bandola3
masculí música Instrument de cordes de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor, que hom fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre.