■ bàrbar | bàrbara

Etimologia: del ll. barbărus, -a, -um ‘estranger; bàrbar, salvatge’, i aquest del gr. bárbaros ‘estranger’; en cat. ant. barbre 1a font: s. XIII
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. història Entre els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger.
    2. Nadiu o propi d’un país incivilitzat.
    3. figuradament Incivil, rude, grosser.
    4. invasions bàrbares història Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
  2. adjectiu
    1. Fet amb una ignorància grollera de les regles.
    2. Extremament cruel. Un escarment bàrbar.
    3. D’una gosadia, d’una temeritat, extraordinària.