■ batedor1
| | batedora

Etimologia: de batre i -dor1 1a font: 1575, DPou.
  1. adjectiu i masculí i femení Que bat.
  2. masculí i femení
    1. Persona que bat el bosc, el bardissar, etc., per aixecar la caça.
    2. Explorador, persona que va al davant per reconèixer el camí, etc.
    3. agricultura i oficis manuals Treballador que bat la segada, les nous, les ametlles, etc., la llana, els metalls, etc.
    4. esports En el beisbol, jugador atacant que té la funció de batre la pilota.
    5. ciències militars Soldat de cavalleria que explora el camí i obre pas al regiment.
  3. masculí
    1. Estri compost de vuit filferros doblegats en forma el·líptica i convergents per cada cap en un mànec, que serveix per a batre ous, deixatar sopes, etc.
    2. Picador de rentar la roba.
    3. agricultura Corró de pedra per a batre la segada.
    4. marina, marítim En les veles llatines, cap que va des del puny de pena fins al punt d’escota, per l’interior d’una beina.
    5. batedor de clares Paleta de metall, amb una malla a la base, que hom utilitza per a muntar clares.
  4. femení
    1. agricultura Màquina de batre.
    2. alimentació, indústries alimentàries Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.
    3. electrodomèstics Aparell culinari que permet de triturar i de mesclar els aliments.
    4. indústria tèxtil Màquina emprada en el batement de gèneres de cotó, de llana, etc., que actua trencant l’aprest per l’acció batent d’una sèrie de llistons cilíndrics i elimina la pols, la borra, etc.



    5. Vegeu també:
    batedor2