■ batedor2
| | batedora

Etimologia: de batre i -dor2
  1. adjectiu Que ha d’ésser batut o és apte per a ésser batut. Aquest blat ja és batedor.
  2. masculí construcció
    1. Part del marc d’una porta on bat la fulla quan es tanca.
    2. Muntant sobre el qual van a batre els dos batents d’una porta, etc., quan es tanca.
  3. masculí indústria En algunes indústries, local on hom fa l’operació de batre.
  4. masculí música Peça de fusta fixada sobre el mànec dels instruments d’arc o de cordes pinçades sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per fer variar l’altura de llur so.
  5. femení
    1. Pla inclinat del safareig sobre el qual hom frega o pica la roba en rentar-la.
    2. Pedra que fa aquest mateix servei.



    6. Vegeu també:
    batedor1