■ batent

Etimologia: de batre 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu
    1. Que bat, que topa seguidament o a intervals sobre un obstacle.
    2. pluja batent Pluja forta.
    3. porta batent Porta que es tanca tota sola.
  2. masculí Lloc on bat el vent, la pluja, el sol, la llum, etc.; baterell, bat.
  3. masculí construcció
    1. Fulla d’una porta o una finestra.
    2. Part del bastiment d’una porta on aquesta bat en tancar-se; rebat.
  4. masculí música Llistó de fusta folrat per una cara sobre la qual reposen els martellets del piano.