■ bé3

Homòfon: be f, ve
Etimologia: v. bé1
    masculí
    1. Allò que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar. Promoure el bé dels altres. Voler bé a una persona. Qui et vol bé et farà plorar. Fer bé a tothom. Tornar bé per mal. No hi ha bé ni mal que duri cent anys.
    2. acabar en bé Acabar bé una cosa.
    3. anar per bé Millorar.
    4. bé comú ciències polítiques Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
    5. de bé a bé locució adverbial Bonament, en bona harmonia, sense exercir cap violència. Ho arreglarem de bé a bé.
    6. en (o a) bé de locució prepositiva En profit de.
    7. tenir per bé Aprovar.
  2. plural Riquesa, fortuna, patrimoni.
  3. dret
    1. Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a treure’n un profit o una utilitat.
    2. bé antifernal En el dret romà, bé que el marit tenia obligació de donar a la muller, en una quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.
    3. bé comunal Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi al qual pertany.
    4. bé del comú Bé comunal.
    5. bé de propis Bé patrimonial pertanyent a una entitat municipal.
    6. bé d’ús públic Bé de domini públic destinat directament a ús de tothom (camins, carrers, parcs, fonts, etc.).
    7. bé fungible Bé moble que pot ésser determinat pel nombre, per la mesura o pel pes i que normalment és substituïble per un altre d’equivalent (per exemple, diners).
    8. bé immoble Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre’s (terreny).
    9. bé moble Bé que no té una situació fixa i que pot ésser traslladat d’una banda a una altra sense que es malmeti.
    10. bé no fungible Bé moble que no pot ésser substituït per un altre.
    11. bé movent Bé moble.
    12. bé parafernal Bé propi de la dona casada, ja sia que el tingui en casar-se o que l’adquireixi després per qualsevol títol.
    13. bé relicte Bé que alguna persona deixa en vida o que ha deixat en morir.
    14. bé seent Bé immoble.
    15. bé semovent Bé moble capaç de moure’s per ell mateix (animals).
    16. bé troncal Bé que una persona ha rebut de la seva família (en contraposició als adquirits o guanyats pel propi esforç).
  4. economia Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura pel procés econòmic de la producció, a través del treball, utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats. Béns de producció. Béns de consum.
    1. Allò que constitueix la perfecció, especialment la perfecció moral. Fer el bé. Dir bé.
    2. filosofia Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada com a tal o com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que se li pot satisfer una necessitat o una mancança.
    3. de bé locució adjectiva Que practica el bé, honrat. Són gent de bé. Una dona, un home de bé.
    4. pensar bé (d’algú) Pensar que és bo, honrat, etc.
  6. bé de Déu Dit per a ponderar l’abundor i l’excel·lència d’alguna cosa. Quin bé de Déu de cireres que té aquest arbre!



    7. Vegeu també:
    bé1
    bé2