■ beaces

Partició sil·làbica: be_a_ces
Etimologia: del ll. vg. bisaccia, pl. neutre de bisaccium ‘doble sac’, der. de saccus, ‘sac’ 1a font: s. XV
    femení plural
  1. Alforja petita que porten a l’espatlla els mendicants, els pastors, etc.
  2. Alforja que hom posa sobre l’esquena d’una haveria.