■ belga

Etimologia: del ll. Belga, -ae, íd., probablement d’origen celta
  1. masculí i femení història Individu d’un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s’establiren al nord i el nord-est de la Gàl·lia (segle VII aC).
  2. adjectiu i masculí i femení De Bèlgica (estat d’Europa) o dels belgues (poble).