■ belladona

Etimologia: de l’it. belladonna 1a font: 1839
    femení
  1. botànica Planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies (Atropa belladona), de flors campanulades, tubuloses, de color bru purpuri, i de fruits en baia, negres i lluents, molt metzinosos.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Preparat galènic extret de la belladona, emprat com a antiespasmòdic, analgèsic, narcòtic, etc.